|
|
Nascut a Portell en 1204 d JC, en al província de Lleida i Abadia de Solsona, més tard elevada a Bisbat.
Emparentat amb famílies de gran representació social, les de Fox i de Cardona, i la bona situació socioeconòmica del seu pare li va possibilitar créixer en un bon ambient formatiu, encara que sense l'amor i les cures d'una mare. Més tard el seu pare va voler incorporar-lo a les responsabilitats de les tasques administratives de les seves possessions i el va dur a Barcelona a estudiar lletres i números.
Més tard, com que el seu pare té un gran sentit pragmàtic, li confereix la responsabilitat d'administrar i explotar els terrenys i finques del Portell, però Ramon, segons indica la crònica, a instàncies de la pròpia Verge Maria, torna a Barcelona per incorporar-se i posar-se a disposició del seu amic Pere Nolasc, qui va recent fundar l'Orde de la Mercè.
Noviciat , professió, ordenació sacerdotal i ministeri a l'hospital de santa Eulàlia es succeeixen amb la normalitat pròpia de qui té diligència en complir el quart vot mercedari, consistent en redimir als captius i servir d'hoste en el seu lloc si procedeix. Així doncs, pocs anys desprès d'haver entrat de religiós fou enviat amb una gran quantia de recursos a rescatar catòlics que estaven esclavitzats pels pirates berebers a l'Àfrica.
Quan se li van acabar els recursos es va oferir ell mateix com a esclau, amb la condició de què alliberessin a alguns catòlics que estaven en greu perill de perdre la seva fe i la seva religió com a conseqüència dels càstigs que els mahometans els infligien. En el món musulmà s'havia prohibit parlar de la religió catòlica i Ramon es va dedicar a instruir-la entre els captius, de manera que va ser castigat durament pels seus carcellers. Degut a la seva força de voluntat instructora, se li va tenir que segellar la boca durant vuit mesos amb pany i forrellat que només li treien per a menjar.
Finalment Sant Pere Nolasc va enviar alguns dels seus religiosos amb els recursos suficients per tal de pagar el seu rescat a fi i a efectes de què tornés a la seva terra. Al tornar a Barcelona, com a premi pel seu heroisme, el Màxim Pontífex Gregori IX el va anomenar Cardenal. Malgrat això, Sant Ramon va seguir vivint humilment com si fos un pobre i ignorat religiós. El Sant Pare, llavors el va cridar a Roma per a què col·laborés en la direcció de l'Església, i Ramon emprengué el llarg viatge a peu. En el camí va enfebrar fortament i morí l'any 1240 d JC.
A la seva mort tothom volia les seves despulles, tant els mercedaris com els nobles senyors de Cardona, de manera que es va decidir de comú acord, donar-li sepultura allà on decidís una mula cega portar-lo a lloms: l'Ermita de Sant Nicolau, de Portell.
La comissió nomenada pel Papa Benet XIV va proposar suprimir la festa de Sant Ramon Nonat del calendari general, per la dificultat de trobar documents fidedignes relacionats amb la seva vida.
Les seves relíquies van desaparèixer l'any 1936.
A Sant Ramon li preguen les dones que han de tenir un fill, per a què les hi concedeixi la gràcia de donar a llum sense perill ni penalitats. També figura com a patró de les obres eucarístiques.
|
Altres Sants del dia 31 d'agost:Arnolf, Abundi, Adolf, Agnofleda, Aristid, Marcià, confessors; Lupo, Paulí, Honorat, Optat, bisbes; Teòdot, Rufina, Amnia, Cesidi, Dominguito del Val, màrtirs; Osori, Leonard, monjos; Quemburga, abadesa.
|
|
Barcelona a
